ATURADA CARDÍACA (RCP)

En aquesta entrada vull que totes les persones aprenguen o tinguen algunes nocions bàsiques de com actuar davant una aturada cardíaca. Abans de seguir amb el tema, em sembla definir aturada cardíaca i es considera al cessament brusc de l'activitat del cor, on perd bruscament la consciència i la vida del es pot anar en pocs segons.

Davant aquesta situació hem d'actuar amb rapidesa a través de la reanimació cardiopulmonar (RCP), però abans de tot això hem de seguir les pautes de protegir, avisar i socórrer (PAS). Per a la realització del RCP hem d'actuar de la següent manera, si el pacient està insconcient i no respira i tampoc té pols:

• Hem de posar a la víctima en una superfície dura i amb el cap i el pit al mateix nivell. 
• Retirar cossos extranys de la boca si n'hi ha.
• Després hem d'obrir la via aèria, col·locant una mà en el front i presionant cap arrere i a baix i l'atra mà amb dos dits espentem suaument cap avant i a dalt.

• Al mateix temps que fem el pas anterior, hem d'avaluar si respira amb la maniobra escoltar, veure i sentir.

• Si després de realitzar tot això vem que la persona no respira i no té pols, començarem el massatge cardíac, utilitzant 30 compresions i 2 insuflacions. Com el realitzem?
• Hem de posar-nos de genolls al costat del pacient.

• Després hem de posar les mans, una damunt d'altra, en el punt mitjà entre els dos mugrons.

• Les comprensions es realitzaran en posició vertical i sense doblegar els colzes. Després de fer 30 compresions, hem de fer 2 insuflacions. Aquestes es realitzen cobrent, amb la teua boca, la boca del pacient i hem de bufar aire observant que el seu pit s'unfla.

• Així fins que arribe un metge.

ASFÍXIA PER ENNUEGAMENT

Per començar aquesta entrada hem de deixar clar les definicions d'asfíxia i d'ennuegament. L'asfíxia es produeix quan n'hi ha una interrupció o suspensió de la funció respiratòria i poden ser per diverses causes: ennuegament, ofegament per submersió, etc. 

L'ennuegament és l'interrupció de la via respiratòria produït per algun objecte que impedeix el pas de l'aire als pulmons de manera normal, pot ser de dos tipus:

• Parcial: les vies respiratòries no estaran completament obstruïdes i la persona es posarà a tossir i escoltarem una respiració forçada.

• Completa: la persona no podrà emetre cap soroll ja que objecte impedeix totalment que l'aire arribe als pulmons.

Nosaltres podem detectar que una persona s'està asfixiant per següents símptomes:

• Es posa les mans a la gola.

• Té dificultats per a respirar.

• La seua pell es posa pàl·lida i després d'un color blau.

• Per últim, comença agitar-se i seguidament pot perdre la consciència.

Davant d'una situació tan emergent hem d'actuar amb molta rapidesa i seguint les següents normes:

• Si l'obstrucció no és completa, hem d'animar a la víctima a que tussa.
• Si l'és completa, hem de realitzar la maniobra de Heimlich:

• Si el pacient està conscient, hem de posar-nos darrere d'ell, hem de abraçar-lo i posar les nostres mans en la part superior de l'abdomen (on s'uneixen les costelles), primerament posem la mà esquerra i damunt d'ella la mà dreta. Després realitzarem compresions fortes cap amunt.

• Si el pacient està inconscient, les compresions es realitzaran cap amunt però la nostra posició serà enfront d'ell.

• Si el pacient és un bebè, el posarem boca-a baix i recolzat en les nostres cames i el farem les compresions forts entre els omòplats.

Per a saber més de com actuar podem veure aquest vídeo molt interessant.

MAREJO, PÈRDUA DE CONSCIÈNCIA I EPILÈPSIA

Quant a la definició de marejo podem dir que és una sensació de moviment de l'entorn o del propi pacient, que sol ser a causa d'un trastorn en el sistema vestibular (canal auditiu).

Quan ens trobem davant d'una situació de marejo hem d'actuar seguint els següents passos:

• Si la persona que ha tingut el problema està conscient, hem de fer:

• Afluixar les robes que puguen dificultar la seua respiració.

• Col·locar al pacient en una posició que permeta que la sang arribe al cervell:

• Podem asseure-li amb el cap entre els genolls.

• Podem gitar-li en el sòl amb les cames alçades.

• Procurar que tinga suficient aire.

• Si la persona que ha tingut el problema està inconscient, hem de fer:

• Devem col·locar-li en posició lateral de seguretat.

PÈRDUA DE CONSCIÈNCIA

Aquesta situació es considera a qualsevol estat de pèrdua de les funcions superiors del cervell. Aquestes causes poden ser diverses: esvaïment, traumatisme, estat epilèptic, etc. Davant d'aquestos casos devem actuar seguint les següents regles:

• No posar-se nerviós.

• Protegir-se uno mateix i a la víctima.

• Comprovar si està conscient, si respira i té pols.

• Socórrer a la víctima seguint les pautes correctes per a cada situació.

EPILÈPSIA

Podem definir-la com una malaltia en el sistema nerviós que es caracteritza per la provocació de convulsions violentes i la pèrdua de la consciència. Com hem d'actuar davant aquesta situació:

• Protegir a la persona perquè no es lesione més.
• Posar un object dur en la boca per evitar que es mossegue la llengua.
• No tocar al pacient i deixar que passen les convulcions.
• Després de tot això, posar al placient en posició lateral de seguretat. (veure més)

CREMADES

Considerem que les cremades són lesions en la pell a causa del contacte o exposició davant d'un agent perillós com pot ser el sol, el fred, el foc, l'electricitat, etc. Així mateix, podem dir que un cos humà pot suportar fins a 40ºC de temperatura, però si els graus són superiors es poden produir diferents tipus de cremades.

TIPUS DE CREMADES

Una cremada pot ser dolorsa o no, depenent del tipus que siga el seu grau. El grau d'una cremada està determinat per la localització al cos i per la profunditat que afecta a la pell.

• Primer Grau: afecten a la capa més superficial de la pell, es caracteritzen per un enrogiment de la pell i són doloroses al contact. (es produeixen quan una persona està molt temps exposada al sol)

• Segon Grau: aquestes són un poc més profundes que les anteriors. La característica principal és que apareixen butllofes i són molt doloroses.

• Tercer Grau: són les més profundes i la diferència amb les altres és que podem observar que hi ha necrosi a la pell i no són doloroses.

També una cremada pot ser determinada de primer grau, segon grau i tercer grau depenent la dimensió que ha afectat al cos, tot això ho podem veure en la següent imatge:

TRACTAMENT DAVANT LES CREMADES

L'assistència o l'aujda a qualsevol persona que es troba en aquesta situació és similar a les altres actuacions, és a dir, se segueixen els passos dels primers auxilis. A continuació, hem d'actuar de la següent manera:

1. Protegir a la persona afectada.
2. Fer una avaluació inicial i mantenir els signes vitals.
3. Refrescar amb molta aigua i llevar la roba la zona afectada.
4. Embolicar la ferida amb gases o draps humits.
5. Evacuar a l'hospital.
6. Vigilar els signes vitals en tot moment. 

FRACTURES

Quant a les fractures podem dir que és un trencament total o parcial de l'os. Seguint amb el concepte, m'agradaria deixar clar que existeixen diferents tipus de fractures que a continuació desenvoluparé.

CLASSES DE FRACTURES

Com he dit abans, hi ha diverses tipus de fractures i es divideixen en:

• Segons la intensitat:

• Completes: es produeixen quan l'os es trenca completament.

• Incompletes: quan l'os s'ha trencat parcialment. Normalment, aquestes fractures són denominades fisures.

• Segons la gravetat: podem dividir:

• Obertes: són aquelles fractures on l'os ix per la pell, danyant músculs i venes i artèries. Es consideren les més greus per la seua exposició i perill d'infecció.

• Tancades: són fractures on l'os no ix per la pell, però que podem observar una deformitat o encurçament de l'extremitat com a conseqüència del trencament de l'os.

Tipus de fractures

Els símptomes que podem observar quan n'hi ha algun tipus de fractura són: originen molt dolor, existeix deformitat del membre afectat, encurçament de l'extremitat, immobilitat o mala mobilitat, etc.

TRACTAMENT DE LES FRACTURES

• Tancades:

1. Seguirem el protocol bàsic dels primers auxilis.
2. Immobilitzarem el membre o segment afectat en posició normal, si és possible s'ha d'immobilitzar l'articulació que hi ha dalt o sota la fractura.
3. Podem utilitzar diferents materials per a fer l'immobilització: cartó, taules, revistes, diaris, etc. que actúen como fèrula. Quan estem col·locant les fèrules hem de moure el menys possible el membre afectat.
4. Fractura en membre superior, una vegada col·locades les fèrules el braç se sosté contra el cos amb un cabestrell.
5. Fractura en membre inferior: després de realitzar l'immobilització del membre és convenient unir l'afectat i el sa.

• Obertes:

A més de tot el que he dit abans, s'ha de fer:

1. Primer s'ha de tractar de parar l'hemorràgia amb gases i benes.
2. Després immobilitzar la fractura.
3. Assitència sanitària.

LESIONS

LESIONS MÉS HABITUALS I TÍPIQUES EN L'ACTIVITAT FÍSICA

Quant a les lesions més habituals que ens podem trobar durant l'activitat física són els esquinços, luxacions i fractures (que parlaré d'elles en la següent entrada). Quasi totes les lesions es produeixen a les articulacions del cos humà, menys les fractures que es poden produir tant en l'articulació com al mig de l'os i les lesions més típiques (que veurem més a baix). A continuació, desenvoluparé cadascuna d'elles i com tractar-les.

• Esquinç: es produeix mitjançant un desplaçament forçat, sense separació, a l'articulació que afecta a la càpsula articular, lligaments i tendons. Depenent del grau de l'esquinç pot ser:

• Grau I leve: inflmació de la zona sense vesse i  dolor intens.

Grau I

• Grau II greu: inflamació de la zona amb un poc de vesse i dolor intens.

Grau II

• Grau III molt greu: inflamació de la zona amb molt vesse i dolor molt intens.

Grau III

Tractament als esquinços:

• Repòs de la zona afectada.
• Elevació del membre afectat.
• Posar gel en la zona inflamada.
• Immobilitzar la zona.
• Consulta mèdica.                                                

• Luxacions: es similar a l'esquinç però ací es produeix una separació a l'articulació, és a dir, l'articulació se separa i no torna a la seua posició com passa en l'esquinç. Quan es produeix la lesió, podem veure una deformitat a l'articulació amb un dolor molt intens. 

Luxació del colze.

Tractament:

• No intentar reduir-la.
• Demanar ajuda.
• Sol hem de fer una immobilització de l'articulació afectada.
• Esperar a l'asitència sanitària.

Quant a les lesions més típiques que ens podem trobar al món de l'esport són:

• Lesions al genoll: com poden ser els trencaments del lligaments del genoll.

• Contractures: que es produeixen als músculs i és per esforços molts intensos mal controlats.

• Trencaments muscular: es produeixen mitjaçant l'activitat i normalment quan es fa un moviment molt intens.

• Contusions: es produeixen per algun cop rebut al cos.

HEMORRÀGIES I TIPUS D'ACTUACIÓ

Es produeixen pel trencament de gots sanguinis i poden ser:

• Externes: que es poden produir en artèries, venes i capilars.

• Internes.

TIPUS D'HEMORRÀGIES

• H. Arterials: es caracteritzen per tenir la sang d'un color roig viu i perquè ix de manera intermitent al ritme dels batecs del cor.

• H. Venoses: la sang és més fosca i ix de la ferida de manera contínua.

• H. Capilars: es poden observar molts punts petits sangrants, a causa de la diminuta grandària dels gots capilars.

• H. Internes: solen ser hemorràgies dins del cos i que s'originen per traumatismes toràcics o abdominals.

• Epistaxis: són hemorràgies d'origen nasal.

• Hemoptisis: és la pèrdua de sang a través de la boca a causa d'un traumatisme toràcic. Normalment, acompanyada amb colps de tos.

TRACTAMENT DE LES HEMORRÀGIES

Com a mesura general, podem aplicar les següents normes d'actuació:

1. Pressió directa sobre la ferida.
2. Aplicar sobre la ferida gases fent pressió sobre la ferida.
3. Benar la ferida sense llevar les gases encara que estiguen xopats.
4. Elevació del membre afectat. Si la ferida s'ha produït en una extremitat (braç o cama), hem d'elevar-lo amb l'intenció de reduir el sangnat.
5. Si la ferida no para de sagnar, hem de fer pressió en la artèria principal on està l'hemorràgia.
6. Per últim, si després de fer tot el que he dit abans, l'hemorràgia no para, hem de fer un torniquet per damunt del sangnat. No hem d'oblidar posar l'hora en què hem fet el torniquet.

Quant a l'actuació davant de la pèrdua de sang pel nas (epistaxis), hem de fer:

1. Pressió en la zona de l'envà nasal uns minuts.
2. Subjectar una gasa, amb l'altra mà, en l'orifici del nas.
3. El cap flexionat cap avant i no flexionar el cap arrere (mirar cap amunt).

TIPUS DE FERIDES I ACTUACIÓ

FERIDES QUE ENS PODEM FER DURANT LA PRÀCTICA ESPORTIVA

Durant la pràctica esportiva, tota persona està exposada al fet que li passe quaselvol accident com per exemple una caiguda. A causa d'açò, considere molt important que tot l'alumnat tinga coneixement de les diferents ferides que hi ha i el mode d'actuació.

Les ferides poden ser:

• Incises i tallants: que són originades per agents tallants com pot ser un gavinet, navalla, vídrio, etc. Es diferencien d'altres perquè les sues vores són netes i molt sagnants.

• Contuses: són produïdes per pedres, caigudes al sòl, etc. I les seues característiques es que les seues vores són irregulars i l'hemorràgia no és tan abundant com les incisas.

• Inciso-contuses: són les ferides més freqüents, és una mescla de les dos anteriors.

• Per esquinçament: ferides que es caracteritzen per la separació, irregularitat i desapegament de les seues vores.

Tipus de ferides

Com actuar en el tractament de les ferides:

1. Llavar les mans amb aigua i sabó. Després posar-se guants d'un sol ús.
2. Llavar la ferida amb molta aigua i sabó per a eliminar restes que hi haja dins.
3. Assecar la ferida, des de dins cap a fora, amb una gasa i n'agafar una altra per aplicar el desifectant.
4. Tapar o protegir la ferida amb un apòsit.
5. Si la ferida sagna molt, hem de fer pressió directa sobre la ferida amb gases i si és insuficient, hem de traslladar al ferit a l'hospital.
6. Després de l'actuació hem de llavar-nos les mans i controlar si la ferida segueix sagnant.

A continuació, pose un vídeo amb com hem d'actuar davant de qualsevol ferida:

QUÉ HA DE TENIR UNA FARMACIOLA BÀSICA?

ELEMENTS BÀSICS QUE HA DE TENIR UNA FARMACIOLA:

La farmaciola és un lloc on es troben tots els materials necessaris que poden ajudar-te a fer una bona intervenció davant de qualsevol accident que puga passar durant el desenvolupament de la classe. Seguint amb la farmaciola, podem dir que existeix unes regles bàsiques que hem de seguir:

• Deu tenir els materials necessaris i ha d'estar en un lloc visible i localitzable.

• S'ha de fer una revisió periòdicament dels productes que estan dins per a veure si estan caducats o no.

ELEMENTS BÀSICS D'UNA FARMACIOLA

• Analgèsics i antiinflamatoris: són productes que eviten el dolor. Un exemple molt clar és el paracetamol o el ibuprofeno. A més disminueixen les inflamacions quan n'hi ha una contusió, una torcedura i altres lesions traumàtiques.

• Desinfectants: són imprescindibles per a prevenir les infeccions en ferides i altres lesions en la pell. Els més utilitzats són aigua oxigenada i els sèrums fisilògics.

• Termòmetre: els termòmetres de contacte són els més habituals. Els mètodes més comuns per a mesurar la temperatura del cos es realitza en la aixella o en l'oïda.

• Material de cures: ací podem trobar diferents tipus de materials:

• Gases: que s'utilitzen per a netejar o tapar quasevol ferida.

• Benes: s'usen per a fixar una articulació o per a protegir ferides, articulacions, etc.

• Esparadrap: es pot utilitzar per a fer embenatges més rígids.

• Tirites: s'usa per a protegir petites ferides.

• Tisores i guants d'un sol ús.

• Borses tèrmiques de calor i fred.

ELS PRIMERS AUXILIS I PRINCIPIS BÀSICS D'ACTUACIÓ

Els primers auxilis:

En aquesta primera entrada del meu blog, vull acostar a l'alumnat a tenir un primer contacte amb els primers auxilis. On pretenc explicar-els el concepte i els tipus dels primers auxilis, però sobretot familiaritzar-els amb els aspectes d'actuació davant de quasevol situació d'emergència.

En primer lloc, hem de tenir clar el concepte de primers auxilis que podem definir-lo com "aquelles actuacions que realitza quaselvol persona en el lloc on s'ha produït l'accident fins a l'arribada del personal especialitzat". Dins d'aquest terme n'hi ha dos tipus d'actuació:

• Primers auxilis emergents: aquells on existeix perill vital per l'accidentat como pot ser un atac al cor, hemorràgies importants, etc.

•  Primers auxilis no emergents: aquells on no existeix el perill que hem dit abans, per exemple un trencament d'un braç, un esquinç, etc.

Principis d'actuació:

 Quant als principis d'actuació podem diferenciar dos tipus: els bàsics i els generals.

• Principis bàsics d'actuació: ací hem de realitzar tres aspectes fundamentals que hi ha a l'hora d'actuar davant d'un accident com són: protegir, avisar i socórrer (PAS).

• Protegir: s'ha de protegir a ell mateix primer i després a la víctima.

• Avisar: s'ha de telefonar al 112 i alertar que n'ha hagut un accident, avisar si n'hi ha ferits o no, contestar a totes les preguntes que et fan i sempre has de penjar el telèfon l'últim.

• Socorrer: és la finalitat dels primers auxilis, però per a fer-ho correctament, s'ha de fer primerament l'avaluació del ferit.

• Principis generals d'actuació: a més del que hem dit abans, hem d'actuar seguint els següents principis generals:

• Estar tranquil, però actuar ràpidament.

• Realitzar un reconeixement del lloc.

• Examinar al ferit.

• Mantenir al ferit calent.

• No fer més del que se sap.

• Tranquil·litzar a l'accidentat.

• No donar mai de beure ni aliments a una persona accidentada.

• No deixar sol a l'accidentat.